CARTA OBERTA AL CONSELLER D'EDUCACIÓ

Honorable Senyor Conseller d'Educació Vicent Marzà,

      Aquesta és una carta oberta que pretén remoure la consciència i la solidaritat de la Conselleria d'Educació, de la qual és vosté, ara mateix, el màxim responsable. És molt probable que el nom del nostre centre li resulte familiar. Som la gent del CEIP Severí Torres, que des de l'any 1992 estem reclamant unes infraestructures en condicions. Sí, des des fa més de vint anys. Vosté encara devia anar a escola quan la comunitat educativa i les famílies del Severí començaren a mobilitzar-se per a reclamar una escola digna per a les xiquetes i els xiquets de Castelló. Des d'aleshores ha plogut molt. Hem omplit moltes pàgines de premsa amb les nostres reivindicacions, i durant els últims anys les protestes s'havien intensificat. «Severí Torres, ja!» Li sona? Li sona una intervenció a les Corts de l'actual vicepresidenta del Govern, Mònica Oltra, on denunciava la situació del nostre pavelló infantil amb una elevada concentració d'amiant? Segur que sí.

      Diu una cançó de Raimon que «al meu país la pluja no sap ploure». Al Serverí Torres, sembla que tampoc. Han passat més de vint anys des que algú va alçar la veu per denunciar la situació del nostre centre, i lluny de tenir ara mateix una solució, la situació s'ha agreujat. Aquest curs 2016-2017 havia de ser el curs dels somnis complerts. Per fi havia d'arribar el nou Severí! La realitat, però, és que s'ha convertit en un autèntic malson. Com sabrà, l'empresa adjudicatària de les obres ha deixat d'acudir al Severí poc després d'haver iniciat els treballs. Només fent una ullada a les fotografies pot fer-se vosté una idea de com és el nostre dia a dia. Som l'única escola pública del poble; som l'única escola en valencià del poble; som l'única escola laica del poble. Però la NOSTRA ESCOLA està en una situació lamentable, i s'agreuja amb cada temporal de pluja: xiquets i xiquetes que han de menjar a l'aula perquè els resulta impossible accedir al menjador; mestres que els fan arribar el menjar amb una carreta i un paraigua; alumnes que no poden accedir a l'aula d'informàtica, i accesos col·lapsats.

      Com vosté, som moltes les mares i els pares que anàvem a escola quan les reivindicacions començaren. Anàvem a aquesta a escola, al Severí. Així doncs, estem tota la vida esperant una escola digna per al nostre poble, i quan, per fi, semblava que havia arribat, conflictes de caire burocràtic i legal paralitzen el nostre somni. Però, sap una cosa? No ens resignarem. Tot i les dificultats, continuarem lluitant per la nostra escola, per l'escola pública del poble, perquè ens la creiem i ens l'estimem. Seguirem protestant al carrer, als mitjans de comunicació i on siga necessari perquè els nostres fills i filles tinguen el centre que es mereixen.

Junta de l'AMPA del Severí Torres

trasllat del menjar

Menjant a l'aula 

Retirada de l'amiant 

Traslladant el menjar a l'altre edifici